Bon dia,
l'any passat vaig realitzar un curs sobre les intel·ligències múltiples. És una temàtica bastant important a la meva feina però que encara està molt lluny de ser aplicada a la realitat escolar per diverses raons. Es tracta en realitat de tirar per terra la teoria de la intel·ligència única com tots l'hem entès fins ara; lA idea que les persones tenim un coeficient intel·lectual que regeix tots els aspectes de la nostra vida.
Ara es comença a entendre que les persones podem ser molt intel·ligents en algunes coses i molt poc en d'altres. D'aquí es podria entendre perquè algunes persones que a l'escola tradicional són un fracàs resulten ser els millors un cop acabat el seu període "d'estudi". Us passo un link d'un crack del tema, que tot i que parla en anglès d'humorista està subtitulat per persones normals!!!
http://www.youtube.com/watch?v=nPB-41q97zg
Si algú vol saber més del tema i saber quines són les ntel·ligències múltiples que m'ho faci saber.
fins aviat
Un mur ple de pintades, una porta de lavabo de bar o un paper ple d'anotacions. Simplement un lloc per a poder dir el que es pensa i dir coses sense pensar. Un espai de debat i creixement personal. Col·labora!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Educació. Mostrar tots els missatges
dijous, 30 de juny del 2011
Intel·ligències Múltiples
divendres, 22 d’abril del 2011
Llibres i Sant Jordi!
Curiosament surt una estadística fa una setmana del poc que és llegeix a Catalunya.
http://www.fundacc.org/fundacc/ca/noticies/fitxa.html?param10=11827&title=%20-%20“El consum de llibres a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura”
http://www.fundacc.org/fundacc/ca/noticies/fitxa.html?param10=11827&title=%20-%20“El consum de llibres a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura”
Curiosament quan aquesta setmana és el dia del Llibre i es fa l'estafa llibretera més gran de tot l'any. I dic estafa perquè està molt mal vist que els nois no regalem la rosa de rigor a la parella (o si no tens, a la mare, l'amiga, la verge del puig...) i tambè que no es regali el llibre de l'any. Jo no llegeixo llibres perquè sempre trobo alguna cosa a fer abans que està parat al sofà llegint, o fer-ho al llit abans d'anar a dormir (jo quan vaig al llit tardo 30 segons en adormir-me).
Sempre he defensat, però, que les persones llegim ara molt més que abans sense agafar un llibre de contes per a grans. Quan tinc una estoneta em fico a l'ordinador i busco les mil webs esportives de rigor (sport, mundodeportivo, as, marca i depèn de com dels diaris estrangers), els blocs dels amics (per cert, a veure si escriviu una mica més que últimament esteu fluixos d'energia), links del twitter d'algú (sobre solidaritat, sobre arquitectura...); tambè miro els diaris que arriben a la sala de profes (el super Què!!!, el 20 minutos, el Periódico de Catalunya.)...
Per tant que ningú ens digui que no llegim. Som la generació que llegim més de la història perquè tenim millions d'accesos possibles a la lectura. Ara bè, potser no ens agrada llegir contes infantils; o potser no ens agrada llegir perquè no ens sorprèn rès; o preferim estar al facebook o el twitter compartint informacions; o potser tenim la sort de poder fer altres coses com jugar a videoconsoles - per cert un informe, suposo que fet per Playstation, deia que les persones que jugaven a segons quins jocs durant 30 minuts una única setmana aprenien a prendre decisions ràpides un 50% millor que la resta de persones -; o mirar els horripilants 80 canals de televisió o mirar pel·lícules de cinema.
En definitiva que segur que tothom és conscient que llegir et dóna certa cultura, però hauriem de començar a entendre que llegir no és la única manera d'aprendre, ni de desenvolupar les diferents intel·ligències que ara s'estan començant a estudiar. La intel·ligència lingüística n'és una, però no és la única. La lectura et permetrà desenvolupar-la, però, per exemple, les audicions musicals tambè.
Per últim vull apuntar els percentatges d'aquest estudi: Els castellanoparlants llegeixen lleugerament menys i gairabè nomès en castellà (90%). Els catalans llegeixen la meitat de llibres en castellà (50,4%) i l'altre en català.
Només com apunt per aquells que diuen que el castellà a Catalunya està censurat!
Bona setmana Santa a tots, bon Sant Jordi, bon dia del Llibre, Bon dia de la Rosa, Bon dia de la Terra...!
dissabte, 9 d’abril del 2011
Estamos todos locos?
Soc un gran defensor de l'esport com a element educatiu, de creixement personal, d'integració social... Tot depèn, però de l'ús que en fem els adults sobretot quan es tracta d'activitats en les que es veuen involucrats els nostres fills.
Per exemple, en els equips esportius de nens i nenes que entrenen i competeixen els caps de setmana entre escoles podem veure diferents exemples d'això que parlem. L'entrenador se suposa que en sap; dic això perquè a vegades no en saben d'educar, i no per falta de voluntat sinó de formació. Dependrà en molts casos de tenir un bon coordinador d'esports que expliqui als adults que tenen per entrenadors quin és l'objectiu de l'esport.
Un bon exemple de l'esport formatiu, ben entés, es va donar fa poc en un equip de juvenils.
http://www.clarin.com/deportes/Fair-Play-inculca-inferiores_0_456554528.html
Per altra banda tenim els familiars que veuen els partits a la banda. Jo com vaig jugar des de petit a bàsquet us ho puc assegurar. Quina sort de tenir els pares que tinc! Mai van posat en dubte la feina de l'entrenador a pesar que no ho van fer sempre bé (eh! Jordi). Però sobretot mai es van exaltar contra els àrbitres per fer-ho malament, o contra els jugadors de l'altre equip si van ser més agressius del que tocava, ni tampoc contra els familiars maleducats dels altres equips o del nostre.
Per aquesta raó donar-vos a conèixer un fet que per mi és gravíssim!! Jo soc del barça i esportivament antimadridista... Això no vol dir que odio a la gent del Madrid, club que em sembla correcte. De fet tinc amics merengues (aquesta frase se sol dir dels gays, també, jeje). En fi, jo no vull que ells ho passin malament, només vull que perdin! És a dir si juguen a Petanca els nens de Guadalquivir Sur contra els del R. Madrid vull que guanyin els andalusos. Si juguen a caminar dos veteranos del Madrid i del Alcorcón a donar voltes a una farola vull que el del R. Madrid arribi més tard. No és res polític! És simplement competició esportiva!
Per exemple, en els equips esportius de nens i nenes que entrenen i competeixen els caps de setmana entre escoles podem veure diferents exemples d'això que parlem. L'entrenador se suposa que en sap; dic això perquè a vegades no en saben d'educar, i no per falta de voluntat sinó de formació. Dependrà en molts casos de tenir un bon coordinador d'esports que expliqui als adults que tenen per entrenadors quin és l'objectiu de l'esport.
Un bon exemple de l'esport formatiu, ben entés, es va donar fa poc en un equip de juvenils.
http://www.clarin.com/deportes/Fair-Play-inculca-inferiores_0_456554528.html
Per altra banda tenim els familiars que veuen els partits a la banda. Jo com vaig jugar des de petit a bàsquet us ho puc assegurar. Quina sort de tenir els pares que tinc! Mai van posat en dubte la feina de l'entrenador a pesar que no ho van fer sempre bé (eh! Jordi). Però sobretot mai es van exaltar contra els àrbitres per fer-ho malament, o contra els jugadors de l'altre equip si van ser més agressius del que tocava, ni tampoc contra els familiars maleducats dels altres equips o del nostre.
Per aquesta raó donar-vos a conèixer un fet que per mi és gravíssim!! Jo soc del barça i esportivament antimadridista... Això no vol dir que odio a la gent del Madrid, club que em sembla correcte. De fet tinc amics merengues (aquesta frase se sol dir dels gays, també, jeje). En fi, jo no vull que ells ho passin malament, només vull que perdin! És a dir si juguen a Petanca els nens de Guadalquivir Sur contra els del R. Madrid vull que guanyin els andalusos. Si juguen a caminar dos veteranos del Madrid i del Alcorcón a donar voltes a una farola vull que el del R. Madrid arribi més tard. No és res polític! És simplement competició esportiva!
Ho dic perquè lamentablement l'altre dia un culé de 3 anys li va dir a un nen que portava la samarreta del Espanyol: "- Ojalá te vomites encima para que te tengan que cambiar."; frase que demostra la gran capacitat intel·lectual del nen per entendre qui és l'enemic! Però també el`problema que se'ls presentarà als adults que l'estan 'educant'. En aquesta mateixa línia un altre nen de 3 anys se'ns presenta un dia i ens diu: " -Dice mi padre que el Barça és una mierda."; frase que pot ser veritat des del punt de vista de la gestió o esportivament, no dic que no, però que si un nen d'aquesta edat repeteix sense sentit demostra que alguna cosa estem fent malament.
En definitiva, que hem d'anar amb molt de compte en què és el que volem aconseguir quan diem aquestes frases o sentim segons quines coses. Perquè el context d'una persona adulta per discernir entre el que està bé o malament no el té un infant. Un fill no és una fotocòpia nostra. Un fill l'hem d'educar per a que sigui capaç de raonar per ell mateix i si estem tant segurs que el que sentim és el millor posible deixem que el nen arribi per ell mateix a la mateixa conclusió.
Fins aviat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

