Estamos todos locos?

Soc un gran defensor de l'esport com a element educatiu, de creixement personal, d'integració social... Tot depèn, però de l'ús que en fem els adults sobretot quan es tracta d'activitats en les que es veuen involucrats els nostres fills.
Per exemple, en els equips esportius de nens i nenes que entrenen i competeixen els caps de setmana entre escoles podem veure diferents exemples d'això que parlem. L'entrenador se suposa que en sap; dic això perquè a vegades no en saben d'educar, i no per falta de voluntat sinó de formació. Dependrà en molts casos de tenir un bon coordinador d'esports que expliqui als adults que tenen per entrenadors quin és l'objectiu de l'esport.
Un bon exemple de l'esport formatiu, ben entés, es va donar fa poc en un equip de juvenils.
http://www.clarin.com/deportes/Fair-Play-inculca-inferiores_0_456554528.html
Per altra banda tenim els familiars que veuen els partits a la banda. Jo com vaig jugar des de petit a bàsquet us ho puc assegurar. Quina sort de tenir els pares que tinc! Mai van posat en dubte la feina de l'entrenador a pesar que no ho van fer sempre bé (eh! Jordi). Però sobretot mai es van exaltar contra els àrbitres per fer-ho malament, o contra els jugadors de l'altre equip si van ser més agressius del que tocava, ni tampoc contra els familiars maleducats dels altres equips o del nostre.

Per aquesta raó donar-vos a conèixer un fet que per mi és gravíssim!! Jo soc del barça i esportivament antimadridista... Això no vol dir que odio a la gent del Madrid, club que em sembla correcte. De fet tinc amics merengues (aquesta frase se sol dir dels gays, també, jeje). En fi, jo no vull que ells ho passin malament, només vull que perdin! És a dir si juguen a Petanca els nens de Guadalquivir Sur contra els del R. Madrid vull que guanyin els andalusos. Si juguen a caminar dos veteranos del Madrid i del Alcorcón a donar voltes a una farola vull que el del R. Madrid arribi més tard. No és res polític! És simplement competició esportiva!

Ho dic perquè lamentablement l'altre dia un culé de 3 anys li va dir a un nen que portava la samarreta del Espanyol: "- Ojalá te vomites encima para que te tengan que cambiar."; frase que demostra la gran capacitat intel·lectual del nen per entendre qui és l'enemic! Però també el`problema que se'ls presentarà als adults que l'estan 'educant'. En aquesta mateixa línia un altre nen de 3 anys se'ns presenta un dia i ens diu: " -Dice mi padre que el Barça és una mierda."; frase que pot ser veritat des del punt de vista de la gestió o esportivament, no dic que no, però que si un nen d'aquesta edat repeteix sense sentit demostra que alguna cosa estem fent malament.

En definitiva, que hem d'anar amb molt de compte en què és el que volem aconseguir quan diem aquestes frases o sentim segons quines coses. Perquè el context d'una persona adulta per discernir entre el que està bé o malament no el té un infant. Un fill no és una fotocòpia nostra. Un fill l'hem d'educar per a que sigui capaç de raonar per ell mateix i si estem tant segurs que el que sentim és el millor posible deixem que el nen arribi per ell mateix a la mateixa conclusió.

Fins aviat!