Llibres i Sant Jordi!

Curiosament surt una estadística fa una setmana del poc que és llegeix a Catalunya.
http://www.fundacc.org/fundacc/ca/noticies/fitxa.html?param10=11827&title=%20-%20“El consum de llibres a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura”

Curiosament quan aquesta setmana és el dia del Llibre i es fa l'estafa llibretera més gran de tot l'any. I dic estafa perquè està molt mal vist que els nois no regalem la rosa de rigor a la parella (o si no tens, a la mare, l'amiga, la verge del puig...) i tambè que no es regali el llibre de l'any. Jo no llegeixo llibres perquè sempre trobo alguna cosa a fer abans que està parat al sofà llegint, o fer-ho al llit abans d'anar a dormir (jo quan vaig al llit tardo 30 segons en adormir-me).

Sempre he defensat, però, que les persones llegim ara molt més que abans sense agafar un llibre de contes per a grans. Quan tinc una estoneta em fico a l'ordinador i busco les mil webs esportives de rigor (sport, mundodeportivo, as, marca i depèn de com dels diaris estrangers), els blocs dels amics (per cert, a veure si escriviu una mica més que últimament esteu fluixos d'energia), links del twitter d'algú (sobre solidaritat, sobre arquitectura...); tambè miro els diaris que arriben a la sala de profes (el super Què!!!, el 20 minutos, el Periódico de Catalunya.)...

Per tant que ningú ens digui que no llegim. Som la generació que llegim més de la història perquè tenim millions d'accesos possibles a la lectura. Ara bè, potser no ens agrada llegir contes infantils; o potser no ens agrada llegir perquè no ens sorprèn rès; o preferim estar al facebook o el twitter compartint informacions; o potser tenim la sort de poder fer altres coses com jugar a videoconsoles - per cert un informe, suposo que fet per Playstation, deia que les persones que jugaven a segons quins jocs durant 30 minuts una única setmana aprenien a prendre decisions ràpides un 50% millor que la resta de persones -; o mirar els horripilants 80 canals de televisió o mirar pel·lícules de cinema.

En definitiva que segur que tothom és conscient que llegir et dóna certa cultura, però hauriem de començar a entendre que llegir no és la única manera d'aprendre, ni de desenvolupar les diferents intel·ligències que ara s'estan començant a estudiar. La intel·ligència lingüística n'és una, però no és la única. La lectura et permetrà desenvolupar-la, però, per exemple, les audicions musicals tambè.

Per últim vull apuntar els percentatges d'aquest estudi: Els castellanoparlants llegeixen lleugerament menys i gairabè nomès en castellà (90%). Els catalans llegeixen la meitat de llibres en castellà (50,4%) i l'altre en català.

Només com apunt per aquells que diuen que el castellà a Catalunya està censurat!

Bona setmana Santa a tots, bon Sant Jordi, bon dia del Llibre, Bon dia de la Rosa, Bon dia de la Terra...!

Canut - Roncero

El partit del segle! Frase que perd tot el sentit quan es juguen quatre partits contra el màxim rival esportiu en menys de tres setmanes.
Però el tema d'avui no és esportiu sinó periodístic. Em refereixo a aquells personatges televisius que continuadament diuen tonteries una darrera de l'altre per guanyar-se adeptes, com si tinguessin la necesitat de tenir més amics al facebook. Entre aquestes persones tenim al Canut (culé desproporcionat) i el Roncero (caricatura d'ell mateix). Aquests dos personatges haurien d'analitzar les seves paraules perquè sovint es contradiuen en el temps, es fan seves prediccions d'altres, diuen mentides...
Aquesta llista podria ser molt més llarga: Carazo (Diari Sport), Pedrerol (Punto Pelota)...I encara és més greu en el cas de periodistes que parlen sobre política, un tema que és bastant més important i transcendental que l'esport. En aquest grup podriem posar l'equip sencer d'"Intereconomia" (les autoritats informen que el visionat continuat d'aquesta cadena pot tenir conseqüències greus sobre la salut dels televidents) o alguns personatges del nou programa de la Sexta2 "Al rojo vivo".
Jo no soc periodista però pel que he sentit el periodista no ha de ser la notícia. Ha de ser el més objectiu possible en el relat de la informació. Per tant demano que se sancioni d'una vegada les mentides a la tele. Una cosa és una opinió, que pot ser encertada o no, i una ben diferent és assegurar amb falsos números o falses acusacions. Acabem amb el Tomate Esportiu, el Tomate Polític, el Tomate Social!

Estamos todos locos?

Soc un gran defensor de l'esport com a element educatiu, de creixement personal, d'integració social... Tot depèn, però de l'ús que en fem els adults sobretot quan es tracta d'activitats en les que es veuen involucrats els nostres fills.
Per exemple, en els equips esportius de nens i nenes que entrenen i competeixen els caps de setmana entre escoles podem veure diferents exemples d'això que parlem. L'entrenador se suposa que en sap; dic això perquè a vegades no en saben d'educar, i no per falta de voluntat sinó de formació. Dependrà en molts casos de tenir un bon coordinador d'esports que expliqui als adults que tenen per entrenadors quin és l'objectiu de l'esport.
Un bon exemple de l'esport formatiu, ben entés, es va donar fa poc en un equip de juvenils.
http://www.clarin.com/deportes/Fair-Play-inculca-inferiores_0_456554528.html
Per altra banda tenim els familiars que veuen els partits a la banda. Jo com vaig jugar des de petit a bàsquet us ho puc assegurar. Quina sort de tenir els pares que tinc! Mai van posat en dubte la feina de l'entrenador a pesar que no ho van fer sempre bé (eh! Jordi). Però sobretot mai es van exaltar contra els àrbitres per fer-ho malament, o contra els jugadors de l'altre equip si van ser més agressius del que tocava, ni tampoc contra els familiars maleducats dels altres equips o del nostre.

Per aquesta raó donar-vos a conèixer un fet que per mi és gravíssim!! Jo soc del barça i esportivament antimadridista... Això no vol dir que odio a la gent del Madrid, club que em sembla correcte. De fet tinc amics merengues (aquesta frase se sol dir dels gays, també, jeje). En fi, jo no vull que ells ho passin malament, només vull que perdin! És a dir si juguen a Petanca els nens de Guadalquivir Sur contra els del R. Madrid vull que guanyin els andalusos. Si juguen a caminar dos veteranos del Madrid i del Alcorcón a donar voltes a una farola vull que el del R. Madrid arribi més tard. No és res polític! És simplement competició esportiva!

Ho dic perquè lamentablement l'altre dia un culé de 3 anys li va dir a un nen que portava la samarreta del Espanyol: "- Ojalá te vomites encima para que te tengan que cambiar."; frase que demostra la gran capacitat intel·lectual del nen per entendre qui és l'enemic! Però també el`problema que se'ls presentarà als adults que l'estan 'educant'. En aquesta mateixa línia un altre nen de 3 anys se'ns presenta un dia i ens diu: " -Dice mi padre que el Barça és una mierda."; frase que pot ser veritat des del punt de vista de la gestió o esportivament, no dic que no, però que si un nen d'aquesta edat repeteix sense sentit demostra que alguna cosa estem fent malament.

En definitiva, que hem d'anar amb molt de compte en què és el que volem aconseguir quan diem aquestes frases o sentim segons quines coses. Perquè el context d'una persona adulta per discernir entre el que està bé o malament no el té un infant. Un fill no és una fotocòpia nostra. Un fill l'hem d'educar per a que sigui capaç de raonar per ell mateix i si estem tant segurs que el que sentim és el millor posible deixem que el nen arribi per ell mateix a la mateixa conclusió.

Fins aviat!

Regal Barça - Panathinaikos

Ahir el Barça va perdre la eliminatòria contra l’equip grec, en una pista amb 20000 enfollits, en un play-off molt igualat fins aquest últim partit.

En els tres primers la balança es va decantar 'pels petits detalls' que diria Nacho Solozábal. Uns quants errors en els tirs lliures, algunes decisions arbitrals, algunes errades en els tirs exteriors o la empanada mental d’un jugador que semblava decisiu en els minuts finals però que ha demostrat en un parell d’ocasions que no sap jugar els finals ajustats, Alan Anderson.

El primer d’aquests partits, guanyat pel Barça, és una lliçó magistral de Diamantidis de com s’ha de jugar a bàsquet. Control absolut del ritme de partit, encert des de l’exterior, des de la línia de tir lliure, del dos per dos amb Batiste (o amb qui sigui), de jugar al poste baix contra Ricky Rubio... Us recomano a tots els que voleu aprendre a jugar a bàsquet el visionat d’aquell partit. Per mi el millor partit de dos equips europeus en els últims anys.

En el segon i tercer les coses van anar bastant semblants. Un Navarro molt ben marcat per tot l’equip de Panathinaikos amb una defensa en ajudes (sempre dos contra un a Navarro per a que deixes anar la bola) i minimitzant el risc deixant tirar als bases del Barça (Sada i Ricky) que no tenen el mateix encert que Lakovic. Poca aportació dels jugadors interiors en la zona propera a la cistella. Només es pot salvar el que sota el meu punt de vista va ser el jugador del Barça: Fran Vàzquez, estel·lar! Anotant des de la mitjana distància, defensant la mole Batiste...

A pesar d’això l’esperit del Barça va anar apagant-se a mesura que la eliminatòria avançava. El ritme lent i aturat d’Obradovic va fer que el Barça no pogués o sabés fer el seu joc àgil i ràpid. Cal destacar l’aportació de tota la banqueta dels grecs: Anotació de 8 punts a 12 punts tots els jugadors que van estar a la pista (excepte el lesionat Nicholas i Tepic). http://www.euroleague.net/main/results/showgame?gamecode=182 (estadístiques del partit segons la Eurolliga)

Potser jugar alguns minuts sense Ricky i Sada amb 4 tiradors (Lakovic, Navarro, Anderson, Morris), potser una mixta sobre Diamantidis, potser arriscar jugant amb Pèrovic (va jugar pocs minuts), potser la zona amb dos cincs a pista (Ndong – Vàzquez) per aprofitar el atac sota cistella quan no hi era Batiste...

En definitiva que Xavi Pascual ha volgut jugar els quatre partits iguals. Una aposta poc arriscada perquè no canviava la manera de jugar del Barça o des d’un altre punt de vista molt arriscada per intentar guanyar sense canviar el teu estil. El resultat, en fi, negatiu pel Barça.

Esperem poder guanyar la lliga!