En els tres primers la balança es va decantar 'pels petits detalls' que diria Nacho Solozábal. Uns quants errors en els tirs lliures, algunes decisions arbitrals, algunes errades en els tirs exteriors o la empanada mental d’un jugador que semblava decisiu en els minuts finals però que ha demostrat en un parell d’ocasions que no sap jugar els finals ajustats, Alan Anderson.
El primer d’aquests partits, guanyat pel Barça, és una lliçó magistral de Diamantidis de com s’ha de jugar a bàsquet. Control absolut del ritme de partit, encert des de l’exterior, des de la línia de tir lliure, del dos per dos amb Batiste (o amb qui sigui), de jugar al poste baix contra Ricky Rubio... Us recomano a tots els que voleu aprendre a jugar a bàsquet el visionat d’aquell partit. Per mi el millor partit de dos equips europeus en els últims anys.
En el segon i tercer les coses van anar bastant semblants. Un Navarro molt ben marcat per tot l’equip de Panathinaikos amb una defensa en ajudes (sempre dos contra un a Navarro per a que deixes anar la bola) i minimitzant el risc deixant tirar als bases del Barça (Sada i Ricky) que no tenen el mateix encert que Lakovic. Poca aportació dels jugadors interiors en la zona propera a la cistella. Només es pot salvar el que sota el meu punt de vista va ser el jugador del Barça: Fran Vàzquez, estel·lar! Anotant des de la mitjana distància, defensant la mole Batiste...
A pesar d’això l’esperit del Barça va anar apagant-se a mesura que la eliminatòria avançava. El ritme lent i aturat d’Obradovic va fer que el Barça no pogués o sabés fer el seu joc àgil i ràpid. Cal destacar l’aportació de tota la banqueta dels grecs: Anotació de 8 punts a 12 punts tots els jugadors que van estar a la pista (excepte el lesionat Nicholas i Tepic). http://www.euroleague.net/main/results/showgame?gamecode=182 (estadístiques del partit segons la Eurolliga )
Potser jugar alguns minuts sense Ricky i Sada amb 4 tiradors (Lakovic, Navarro, Anderson, Morris), potser una mixta sobre Diamantidis, potser arriscar jugant amb Pèrovic (va jugar pocs minuts), potser la zona amb dos cincs a pista (Ndong – Vàzquez) per aprofitar el atac sota cistella quan no hi era Batiste...
En definitiva que Xavi Pascual ha volgut jugar els quatre partits iguals. Una aposta poc arriscada perquè no canviava la manera de jugar del Barça o des d’un altre punt de vista molt arriscada per intentar guanyar sense canviar el teu estil. El resultat, en fi, negatiu pel Barça.
Esperem poder guanyar la lliga!
Excel·lent anàlisi... Dedica-t'hi... No m'ha calgut veure el partit per a veure totes i cadascuna de les jugades... Gran sorpresa aquesta vegada... Ens veiem.
ResponEliminaEfectivament!!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies Vyns!